Custòdia compartida: què miren realment els jutjats
La custòdia compartida no és automàtica ni excepcional: depèn del que convingui al menor. Repassem els criteris que pesen davant del jutjat i el paper del pla de parentalitat a Catalunya.
A Catalunya la ruptura de la parella es regeix pel llibre segon del Codi civil de Catalunya, que parteix de la responsabilitat parental compartida: tots dos progenitors continuen exercint la guarda i les responsabilitats sobre els fills, tret que l'interès del menor demani una altra cosa.
El pla de parentalitat
Qui demana la separació o el divorci ha de presentar un pla de parentalitat: un document que concreta com es repartiran el temps, les despeses i les decisions sobre els fills. No és un tràmit menor. Un pla ben plantejat, realista i detallat és sovint el que decanta la resolució.
Què pesa davant del jutjat
- La dedicació de cada progenitor als fills abans de la ruptura.
- L'aptitud de cadascú i la disponibilitat real d'horaris.
- La proximitat dels domicilis i l'impacte sobre l'escola i les rutines.
- La capacitat de cooperació entre els progenitors. Un conflicte molt alt i sostingut pot desaconsellar la custòdia compartida.
- L'opinió del menor, que s'escolta obligatòriament a partir dels dotze anys i abans si té prou coneixement.
Compartida no vol dir meitat i meitat
La custòdia compartida admet moltes formes: setmanes alternes, repartiments 5-2-2-5, o fórmules ajustades a la feina de cadascú. Tampoc no elimina automàticament la pensió d'aliments: si hi ha una diferència d'ingressos rellevant entre els progenitors, se sol mantenir.
Es pot canviar més endavant
Les mesures no són eternes. Un canvi substancial de circumstàncies —un trasllat, un canvi de jornada, l'edat dels fills— permet demanar-ne la modificació.
Aquest article és informació general sobre la matèria i no substitueix l'assessorament jurídic per al teu cas concret. Si tens un assumpte obert, demana'ns hora i el mirem.
